ATTAC Catalunya Justícia Econòmica Global
ATTAC Moviment internacional de ciutadans per al control democràtic dels mercats financers i les seves institucions.
Sabies que el teu futur i els dels qui t’envolten es decideix en fòrums internacionals als quals nomes poden assistir els grups d’interès dels opulents i els especuladors?
A causa d’això, el progrés només afavoreix la minoria que ha establert les regles del joc. La immensa majoria de la gent pateix les angoixes de la inseguretat, el risc, la precarietat i l’atur.
Al 1960, el 20 per cent més ric rebia 30 vegades més que el 20 per cent més pobre. Al 1990, 60 vegades més. Al 1995, 82 vegades més.
I aquest increment es concentra al capdamunt de la piràmide. Segons el programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, actualment les «10 persones més opulentes tenen una riquesa equivalent a la producció de 50 països, i els 447 més rics sumen una fortuna més gran que l’ingrés anual de la meitat de la humanitat.»
No es tracta, com volen fer-nos creure, d’una evolució «inevitable», sinó de les regles del joc imposades per les organitzacions i els grups mundials del poder econòmic.
Aquests grups no fan sinó parlar a favor de la liberalització i la desregulació, i en contra de les preocupacions ecològiques i la societat del benestar. Tanmateix, també exigeixen sòl edificable de franc, subvencions, beneficis fiscals i privilegis de tota mena. Denigren l’Estat del benestar tot titllant-lo «d’Estat assistencial», perquè ells nomes afavoreixen «l’assistencialisme» als opulents.
Per tot això, han desposseït els ciutadans del seu dret a decidir el seu futur, i fins i tot a estar informats, per a la qual cosa fan servir, sobretot, dos instruments.
- Organismes internacionals, que estan tan allunyats dels ciutadans com propers als grups d’interès (només cal veure el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, i la mateixa Unió Europea, amb el seu preocupant dèficit democràtic).
- Tractats amb Clàusules secretes (El Tractat de Lliure Comerç, entre Mèxic, EEUU i Canadà, o la Ronda del Mil·lenni de la Organització Mundial del Comerç) i acords fets d’amagat dels ciutadans ( com el temporalment fracassat Acord Multilateral d’Inversions, que atorgaria tots els drets als inversors i imposaria tots els deures als Estats i als seus ciutadans, implantant així el totalitarisme econòmic).
Són els ciutadans qui, d’una manera lliure i responsable, han de decidir sobre el seu destí. D’aquesta convicció profundament democràtica neix ATTAC.
QUÈ ÉS ATTAC? Nascut a partir d’una iniciativa del director la revista Le Monde Diplomatique, ATTAC es un moviment internacional de ciutadans, preocupats pels afers col•lectius i per trobar-los solució.
QUÈ PRETÉN? La finalitat d’ATTAC es tornar el poder als ciutadans.
QUINS OBJECTIUS ES PROPOSA? Establir mecanismes democràtics de regulació i control dels mercats i del sistema financer internacional; impulsar i enfortir una opinió pública mundial independent, activa i ben informada.
No és acceptable, ni just, i no pot tenir cap futur el fet que per afermar i incrementar el poder i la riquesa d’una ínfima minoria, s’imposi la destrucció de la natura, i es generalitzi la misèria, el risc i la inseguretat per a la gran majoria.
ATTAC planteja com a mesures de control democràtic:
- Gravar amb l’impost conegut com a Taxa Tobin, les transaccions especulatives en els mercats de divises.
- Suprimir els paradisos fiscals.
ATTAC col•labora amb d’altres moviments, amb xarxes socials i publicacions (com el mateix Le Monde Diplomatique) per aconseguir els seus objectius.
Al món ja en són milers els que s’han unit a ATTAC i participen en xarxes i grups d’informació, d’estudi i debat, i en campanyes nacionals. Allò que ATTAC es proposa combatre, la dictadura dels mercats, és a l’origen de gairebé tots els problemes actuals: la destrucció del planeta i les cultures, el deute, la inseguretat personal i col•lectiva; i el conflicte entre els pobles.
Els resultats assolits fins ara són engrescadors. La simple publicació de les condicions dictatorials de l’Acord Multilateral d’Inversions, o les mobilitzacions contra la Ronda del Mil·lenni de la OMC a Seattle, han paralitzat algunes de les iniciatives més agressives dels poders econòmics mundials.
Però resta gairebé tot per fer. Cal seguir vigilants, mobilitzar-se en el moment oportú i enfortir el desenvolupament d’una opinió pública mundial.
Es tracta simplement de re-apropiar-nos, tots units, del futur del nostre món.