50 anys del maig francès i, ara, què?

Una trobada per recordar les lluites iniciades amb el nom de «maig francés», analitzant les estrategies i plantejant noves a partir d’elles.

50 anys del maig francès i, ara, què?

Taula rodana i debat amb:

David  Sánchez  Piñeiro  de la Universitat Pompeu i Fabra
Patricia Badenes Salazar de la   Universitat Jaume I
Moderat per Cecilia Gefaell, membre de Attac-Catalunya

 

Dia: 31 de maig
Hora: 18 h
Lloc: La Negreta, espai social del gòtic, carrer Nou de Sant Francesc 21 (metro L3 Drassanes)

Accés lliure i gratuït

50 Anys del maig francès i, ara, què?

Els moviments progressistes sempre han tingut un gran dilema al plantejament de la lluita per al canvi social: radicalitzar-se i actuar de manera activa i desintegrada del sistema -contra l’explotació dels països i els grups més forts financerament sobre els països i les classes més febles-; o actuar de forma soterrada, amb partits integrats en el sistema o mitjançant associacions o moviments d’opinió, per a modificar la consciència de la població pel que fa al que és just i igualitari.

Coincidint amb el maig francès, a finals dels anys seixanta del segle passat, es van donar a la vegada una sèrie de moviments actius de lluita que es van enfrontar obertament al sistema establert, com van ser: les lluites racials i pels drets civils -Luther King o Malcon X-, els pacifistes contra la guerra de Vietnam, Ángela Davis i els Panteres Negres, els Beatniks i l’alliberament sexual, la Primavera de Praga, els moviments estudiantils i la posterior matança de Tlatelolco a Mèxic i els moviments feministes i gais. Aquests enfrontaments de forma oberta dels moviments d’alliberament contra el sistema, no estructurats ni integrats en les institucions pretenien canviar la societat en contra de la concepció d’un Estat fort que afavoreix l’explotació, la desigualtat i el domini dels poderosos sobre els més pobres.

Els objectius de la lluita progressista en el temps s’han centrat, sobretot, en dos punts clau: la desigualtat i els avenços socials, d’una banda; o la lluita pels drets civils i la justícia, de l’altra. Des del «maig francès» i la seva aportació del concepte «llibertat» per afrontar aquests reptes, s’han donat altres moviments que, sense ser els seus continuadors en si, han incidit de la mateixa manera, en la lluita oberta contra la desigualtat a través d’un enfrontament continuat amb els tòtems financers i de poder, com són els moviments antiglobalització o el 15M.

Attac Catalunya va néixer a partir d’aquests moviments antiglobalització -el Informe Lugano, de Susan George o la creació del propi ATTAC-, que lluiten en contra de la globalització de l’explotació dels països més forts amb les multinacionals i el predomini del poder financer i del capital, sobre la resta de productors. En aquest sentit, aquesta jornada organitzada per Attac Catalunya, analitza aquest entroncament entre aquestes lluites obertes iniciades amb el nom del «maig francès», fins als nostres dies.

Per quina raó mai guanyen els bons? -aquest és l’objectiu de la trobada: analitzar les estratègies passades i plantejar noves per aconseguir que això no segueixi passant per sempre. Ens fa por guanyar? Hi ha possibilitats de fer-ho? Com?

En aquesta jornada sobre els «50 anys del maig francès i, ara, què ?, intentarem respondre entre tots a aquestes preguntes.