ATTAC Catalunya Justícia Econòmica Global
En els darrers temps el suport a la proposta d’una Renda Bàsica ha anat també guanyant cada cop més terreny. Entrevista a Sergi Raventós sobre sobre el Pla pilos de RBU a Catalunya.
Quin és l’origen del pla pilot de Renda Bàsica a Catalunya. Quins partits hi donen suport i quins no
Es fa difícil situar un possible origen del Pla Pilot però cal reconèixer en aquesta trajectòria el procés de difusió de la Renda Bàsica (RB) que fa anys estan fent organitzacions com la Xarxa renda Bàsica que és la secció oficial de la Basic Income Earth Network, i que en els darrers temps s’ha vist molt intensificat durant la pandèmia de Covid-19 per un conjunt de circumstàncies: entre d’altres per posicionaments de personalitats com el Secretari General de la ONU, el Cap d’Estat del Vaticà o l’editorial del Financial Times.
En clau més catalana van sorgir també manifestos favorables a la RB de diversos col·lectius i entitats a Catalunya durant el confinament. En aquells mesos tan incerts econòmicament van sorgir posicionaments en l’àmbit dels treballadors i treballadores de la cultura, del sector social, de persones activistes del feminisme, del moviment LGTBI, de persones psiquiatritzades i també d’entitats importants com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).
En clau més de partits polítics, a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer del 2021 es van presentar tres partits que incloïen la Renda Bàsica Universal en el seu programa: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), En Comú Podem (ECP) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).
Per part de la CUP van haver converses amb la Xarxa Renda Bàsica per tal de poder valorar la possibilitat de tirar endavant un Pla Pilot de Renda Bàsica per Catalunya.
Un dels punts de l’acord d’investidura al qual van arribar al març ERC i la CUP era la posada en marxa d’un pla pilot, del disseny, seguiment i avaluació del qual s’encarrega l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal.
L’Oficina del Pla Pilot es va crear el 22 de juny del 2021 i es va presentar oficialment el 15 de desembre al Palau de la Generalitat. El 9 de febrer es va constituir l’equip tècnic encarregat del seu disseny, en el qual estem treballant ara mateix, format per un economista, un jurista, una sociòloga i una analista de dades. També hi ha suport administratiu i un tècnic en comunicació.
Comptem amb un Consell Assessor que està compost per persones de l’àmbit acadèmic, representants d’entitats socials i impulsores dels manifestos que abans he esmentat, i aviat esperem tenir un Comitè Ètic i un Comitè Científic, encarregats d’acompanyar-nos en el disseny del pla pilot i aportar la seva expertesa.
De la resta de partits, sabem també que hi ha alguns militants i polítics favorables a una RBU dins de Junts i al PSC
En els darrers temps el suport a la proposta d’una Renda Bàsica ha anat també guanyant cada cop més terreny i té el suport de diversos sindicats alternatius i d’esquerra sindical i entitats representatives del Tercer sector com ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social).
En què consistirà i quan s’implementarà. Quina dotació pressupostaria té
El Pla Pilot es troba ara mateix en la fase de disseny, durant l’any 2022, pel que fa a la implementació té una duració limitada de dos anys (2023-2024), més dos anys addicionals que serviran per avaluar-ne els impactes. Participaran unes 5.000 persones. Un cop finalitzi el pla farem públics els resultats. Des de l’Oficina del Pla Pilot estem fent un esforç considerable en la transparència a l’hora de publicar i comunicar els materials del desenvolupament del pla, que compartim i debatem amb tota mena d’agents socials: partits, sindicats, entitats, associacions de defensa de drets socials…
Abans de l’estiu publicarem la proposta definitiva de disseny, que incorporarà les aportacions i millores realitzades per la societat civil, el món acadèmic i diversos sectors professionals, amb els quals portem mesos reunint-nos.
Els primers pagaments començaran a efectuar-se el gener del 2023. A partir d’aquí farem l’acompanyament i l’avaluació de quins són els impactes socials i econòmics de la política d’assignar una renda bàsica individual i incondicional durant dos anys. Som conscients que com a Pla Pilot tindrà unes limitacions encara que sigui pel fet que tindrà una limitació temporal de dos anys.
El pressupost dependrà dels imports que es determinin en el disseny i de les persones beneficiàries que finalment rebin la renda bàsica, però amb les quanties que estem manegant (700 € per adults i 300€ per menors) i per a 5000 persones es poden fer unes estimacions.
Les persones migrants amb NIE hi tindran dret? I les que no en tenen?
Les persones migrants seran receptores de la RBU al nostre pla pilot. Per això parlem clarament de “residents acreditats”. Actualment l’equip tècnic està investigant el millor mecanisme per fer-ho. Ens estem reunint amb entitats especialitzades en la defensa d’aquestes persones per tal que ens ajudin a poder facilitar que aquestes no quedin excloses. Tot just aquest és un dels temes que li estem dedicant més atenció doncs sabem que a la majoria de les prestacions condicionades existents s’han quedat excloses.
Quines conclusions s’han pogut treure d’altres plans pilot que s’han fet arreu
Des dels anys 60 fins a l’actualitat als EUA i al Canadà hi ha hagut diverses onades de plans pilot i experiments de Renda Bàsica. A hores d’ara s’hauran realitzat més de 200 experiments amb diverses quanties i diferències entre uns i altres arreu del món. S’ha realitzat plans pilot a Finlàndia, Països Baixos, EUA, Índia, Barcelona…
Les conclusions en general han estat sempre positives. A tots els projectes pilot que s’han realitzat s’ha demostrat una millora del benestar personal com a conseqüència de la reducció de l’estrès i l’ansietat. Això s’ha traduït en menys trastorns mentals i hospitalitzacions. Al tenir garantida l’existència material, s’han reduït els deutes, s’ha reduït la pobresa i a molts d’aquest experiments els receptors van dedicar més temps a millorar la seva formació o fins i tot a emprendre nous negocis. Tot això són beneficis que revertien sobre la pròpia comunitat. Com a conseqüència d’això, la confiança en les institucions públiques augmentava.
En països en vies de desenvolupament, com Kènia, l’Índia o Namíbia, es va registrar una reducció de la pobresa, reducció de la malnutrició infantil, una reducció del crim, un augment de les escolaritzacions i de l’activitat econòmica de les dones. Tot això demostra que les crítiques als plans pilot són en realitat buides, realitzades abans de conèixer el resultat i tenen més d’ideologia que una altra cosa.
Quines especificitats té el pla pilot de Catalunya i de quins aspectes hi ha previst fer-ne el seguiment
El Pla Pilot de Catalunya en principi té una dimensió i quantia força considerables. Dues característiques que el diferencien de la majoria de pilots realitzats fins ara. El nombre de participants del que estem parlant és d’unes 5.000 persones en el grup de tractament i això és molt més del que s’ha fet a la majoria de Plans Pilot que en molts casos eren de pocs centenars de persones. D’altra banda pel que fa a la quantia monetària de la Renda Bàsica estem fent càlculs de quanties en base al llindar de la pobresa a Catalunya (700-800 € per adults i uns 300 per menors). En la majoria de plans pilot les quanties també eren inferiors. Per exemple a un país ric com Finlàndia la quantia era de 560 €.
El gruix de pilots que s’han fet ha mostrat que la incondicionalitat i la individualitat (no per famílies o unitat de convivència) de la Renda Bàsica tendeixen a generar resultats satisfactoris i positius: reduir la pobresa i els deutes, millorar alimentació, reduir l’estrès, millorar rendiment escolar, augmentar la confiança en les persones i les institucions, promoure l’emprenedoria…
La majoria de pilots s’han basat en “l’aleatorització controlada” (randomized control trial o RCT) en la que s’identifica una població determinada entre la que es sorteja i s’assigna aleatòriament qui formarà part del grup de tractament (que rebran la prestació) i els de control (que no la rebran). Aquesta metodologia ha estat molt positiva i està ben valorada científicament.
Però ens agradaria també contemplar la tercera característica associada a la RBU: la universalitat. Què passarà si en una comunitat sencera o un municipi la rep tothom i no només uns quants individus sense contacte ni vincle entre ells?
Per fer això caldria un tractament al conjunt d’una determinada localitat (o localitats) i a partir d’aquí es podria observar els impactes, no només a nivell individual, sinó sobretot els efectes institucionals o en els serveis públics i les dinàmiques comunitàries i socioeconòmiques agregades.
Sembla lògic esperar que una RBU tingui avantatges per la majoria de la població, però també es parla de sectors (20 % ?) que no en tinguin: quins es preveu que siguin aquests sectors i com es preveu fer-ne un seguiment
No són ben bé “sectors”, sinó que estem valorant que un 10% ó un 20% de les rendes superiors no rebi la Renda Bàsica Universal en aquests territoris o municipis. L’objectiu seria visualitzar d’alguna manera un model de RB que comporti una redistribució de la riquesa i una disminució de les desigualtats socials atès que dins del Pla Pilot no podem fer una reforma fiscal.
La finalitat d’aquesta exclusió és reflectir més o menys la reforma fiscal necessària per finançar una Renda Bàsica i per la qual aquest 20% estaria taxat d’impostos d’una manera molt més progressiva que actualment i rebria menys del que hauria de pagar. És una manera de simular-ho.
Has explicat en altres llocs que sense reforma fiscal progressiva la RBU no té capacitat de redistribuir riquesa. El Pla Pilot contempla alguna mesura redistributiva dins de les ciutats on s’implementi?
No ho contempla, per motius legals que superen amb escreix la capacitat d’intervenció de l’Oficina del Pla Pilot. D’aquí la mesura que estem valorant d’excloure el 20% més ric en el Pla Pilot que he esmentat a la pregunta anterior. Sí que esperem veure que, com a conseqüència de la RBU, hi hagi un cert anivellament social.
En el moment d’implantar la RBU de forma general, quina creus que seria la seqüència millor: primer reforma fiscal, primer RBU, fer-les simultàniament, altres combinacions…
Segurament caldria fer primer la reforma fiscal, per obtenir el finançament, i després implementar la RBU. A banda d’una reforma de l’impost sobre la renda per avançar cap a un sistema més progressiu que considerem essencial, també hi ha altres formes de finançament de la RBU, com nous impostos ecològics a les indústries de combustibles fòssils, dintre del marc actual de transició ecològica; o a les empreses de les noves tecnologies de la comunicació i la informació, ja que la robotització, o automatització farà que molts treballadors es quedin a l’atur a mig termini, al mateix temps que les noves feines requereixen una major qualificació professional, fet que farà que molta gent quedi exclosa d’aquests llocs de treball.
També hi ha marge per a obtenir finançament d’altres impostos que ja existeixen i que podrien augmentar la seva recaptació, com l’impost sobre la riquesa, en la línia de les propostes de Piketty, Saez i Zucman, o l’impost de societats. Cal recordar que fa poc l’OCDE ha arribat a un acord per establir un impost de societats mínim del 15% a nivell global, o que recentment el govern dels EUA ha proposat una reforma de l’impost sobre la renda per establir un mínim del 20% a les persones amb ingressos per sobre dels 100 milions d’euros. Portem dècades de reducció dels impostos als més rics i d’augment generalitzat de les desigualtats i ens trobem en un context en que, després de molts anys, la legitimitat d’una major imposició a les persones amb més recursos creix constantment.
Hi ha càlculs fets de quan costaria implementar la RBU: ens els pot recordar breument?
Pel Regne d’Espanya els càlculs els han fet principalment els membres de la Xarxa Renda Bàsica: Jordi Arcarons, Daniel Raventós i Lluís Torrens. Aquests economistes han fet diverses simulacions de distintes formes de finançament de la Renda Bàsica. Ara estan preparant un llibre que aportarà moltíssimes variants a partir d’una base molt rica de dades. I amb un impost a la riquesa. En general es basen en els següents criteris:
– La RB substitueix qualsevol altra prestació pública (pensions, subsidis, beques…) monetària inferior a la Renda Bàsica, o sigui s’eliminaria si es cobrés la RB. En el cas que fos superior a la quantia de la RB, la prestació s’elimina fins la quantitat de la RB i la resta es seguiria percebent amb els mateixos termes actuals. I qui rep una prestació superior es quedaria amb la mateixa situació de partida.
– El criteri per a la quantitat de la RB és que sigui al menys igual al llindar de la pobresa.
– Amb dades de l’any 2010, el cost total d’una RBU al Regne d’Espanya se situaria a l’entorn dels 280.000 M€. Aquest cost, però, no és un cost addicional respecte a la situació actual, ja que part d’aquest import correspon a prestacions que ja existeixen i que quedarien suprimides amb la RB. Segons les seves estimacions, aquest import serien uns 92.200 M€ (un 9,2% del PIB). A més, proposen suprimir els mínims personals familiars i altres deduccions de l’IRPF, que tendeixen a beneficiar més a les persones amb rendes altes, i d’aquesta forma obtenir uns 153.500 M€ (un 15,3% del PIB). Així el cost net de la RBU se situaria a l’entorn dels 34.300 M€, un 3,4% del PIB, és a dir aquesta seria la despesa addicional que requeriria implantar la RBU en comparació a la situació actual.
El que cal, evidentment, és voluntat política.
Com creus que convindria plantejar la necessària reforma fiscal: a) inicialment limitada a finançar la RBU; b) per finançar el conjunt de les necessitats socials urgents (RBU, sanitat, ensenyament, habitatge, dependència, transició ecològica,…)
En els càlculs i simulacions economètriques que esmentava abans es contempla únicament la primera possibilitat. Si demà s’implantés la RBU, no es contempla ni el descompte d’un cèntim per la sanitat ni l’educació públiques ni cap servei social. Tampoc es contempla la reducció o supressió de partides que seria molt bo reduir-les o suprimir-les com, per exemple, la casa reial i l’exèrcit. Però són propostes de finançament que fan explícita aquesta idea: amb els números surten els comptes, per tant, no és un problema de diners, serà un altre, el que sigui, però no de diners. I s’especifica a més que el 80% de la població per sota del 20% més ric en renda, surt guanyant. Només el 20% més ric en renda surt perdent. Ara els mateixos autors estan estudiant la combinació de l’IRPF amb un impost a la riquesa per finançar la RB. Ja se sap: la desigualtat en riquesa és molt més gran que en renda.
Però una cosa ha de quedar clara un cop més: la RBU no soluciona tots els problemes. S’ha dit de distintes maneres, però potser aquesta ho resumeix molt breument: la RBU és una mesura de política econòmica, no tota una política econòmica. Una política econòmica abasta molts temes: política fiscal, política monetària, política laboral… Avui en dia moltes polítiques de l’àmbit de la salut, els serveis socials, l’habitatge, etc. estan dirigides a solucionar problemes d’urgència. Algunes d’aquestes urgències es solucionarien amb una RBU, i d’aquesta manera es podria redirigir el rumb d’actuació i els esforços de les polítiques públiques per enfocar-los en allò més estructural i particular del seu àmbit.
Ara bé, el que sembla evident és que la RBU sí que seria una mesura de política econòmica d’importància decisiva i podria donar resposta a una part dels problemes de la nostra societat i el que és fonamental: garantiria l’existència material de les persones i per tant augmentaria la llibertat de poder decidir altres formes de viure.
Entrevista de Martí Caussa
Sergi Raventós és director de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal de la Generalitat de Catalunya
Viento Sur
