Conferències-debats
Escenari energètic i transició ecosocial 2
Qüestions postcreixentistes
Aquest cicle de conferències és una continuació del primer cicle que va fer ATTAC- Catalunya i que podeu veure al nostre canal de vídeos
enllaç al primer cicle
On comentem, entre d’altres, els límits energètics i de materials, alguns d’aquests imprescindibles per abordar la transició ecològica.
Continuem ara amb una nova sèrie de debats per plantejar-nos com hauríem de (re)organitzar-nos per fer front als canvis socials que això implica. Dels possibles temes, tractarem la problemàtica agroalimentària, urbana, tecnològica, econòmica o laboral.
Enllacem als vídeos de les conferències que es van realitzar entre els mesos de març i maig de 2023
Programa i enllaç als vídeos
11 de març
1.- El rural i l’urbà davant la crisi ecològica
Mentre es buida el camp, assistim a un creixement urbà persistent. Les metròpolis, on resideixen més de la meitat de la població, exigeixen unes infraestructures de producció, transport i recursos energètics inseparables del nostre nivell d’emissions i de destrucció ecològica.
Ens enfrontem a unes noves formes d’organitzar l’entorn urbà i el rural i sobretot veure quin tipus d’aliances s’han d’establir entre tots dos. Aliances que seran claus per avançar en la transició agroecològica
A càrrec de
Adrián Almazán Gómez llicenciat en física i doctor en filosofia, traductor i militant en Ecologistes en Acció
Enllaç a l’enregistrament de la conferència
25 de març
2.- Necessitat d’un canvi de model agroalimentari
El model agroalimentari no és només víctima de l’escalfament de la Terra, sinó que també és un factor que hi contribueix. Principalment amb la producció i amb l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle i altera l’equilibri del planeta. Requereix de grans quantitats d’aigua, d’insums químics (pesticides, fertilitzants, herbicides…), que degraden els ecosistemes, etc.
Davant d’això, un model agroalimentari just i saludable implica necessàriament uns mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient i les persones. Passa per l’augment de les iniciatives agroecològiques i per potenciar el comerç de proximitat .
A càrrec de
Daniel López García, investigador de l’Institut d’Economia, Geografia i Demografia del CSIC
Enllaç a l’enregistrament de la conferència
15 d’abril
3.- Estratègies econòmiques per a la transició ecosocial
L’enfocament econòmic clàssic, que raona en termes de preus, costos i beneficis no té en compte els deterioraments que ocasiona a l’entorn tant físic com social.
Així, el «medi ambient» està compost per recursos naturals on el més important és el cost d’extracció, però no el de la reposició, i els residus no tenen valor. Així, es privilegien les desigualtats a través d’aquesta abstracció social que són els diners.
El pic de combustibles fòssils i l’escassetat de materials, fan plantejar-nos l’economia no com a un sistema de creixement continu, sinó com a eina que valori més l’increment del benestar, donant prioritat a la redistribució i la sostenibilitat de la vida
A càrrec de
Jordi Garcia Jané, membre de la Xarxa d’Economia Solidària
Enllaç a l’enregistrament de la conferència
6 de maig
4.- Repensar el treball en la transició ecosocial
El declivi de les energies fòssils ens conduirà a haver d’adequar l’aparell productiu, cosa que significarà, entre altres qüestions, abordar un canvi en la concepció del treball que el faci compatible amb la sostenibilitat del sistema i la biodiversitat.
Alguns treballs haurien de ser substituïts per altres amb menys impacte ambiental, caldria un nou esquema de repartiment del treball tant productiu com no productiu. Caldria reorganització de la càrrega d’ocupació…
A càrrec de
Luis González Reyes doctor en Químiques, membre d’Ecologistes en Acció i de Garúa S. Coop. Mad.
Enllaç a l’enregistrament de la conferència
20 de maig
5.- Relocalització davant de la globalització
L’interès que hi ha darrere dels processos de globalització és el predomini imparable de la producció i distribució a gran escala sobre la producció i distribució de base local. És el responsable de la progressiva desigualtat social a escala planetària i causant de desequilibris ambientals globals creixents. Si volem iniciar una transformació ecològica i social del territori cal plantejar la necessitat de trencar amb aquests processos. És necessari privilegiar les activitats amb utilitat social i ecològica, que fomenten circuits curts de producció i consum, amb creació de riquesa a nivell local i baixa empremta ecològica, alta capacitat de resiliència i gestió democràtica dels béns comuns.
A càrrec de
Manuel Casal Lodeiro activista i divulgador, coordinador de l’Instituto Resilencia i autor de diversos llibres.
Enllaç a l’enregistrament de la conferència
27 de maig
6.- Quin tipus de tecnologia cal per a la sostenibilitat?
El marc tecnològic on ens movem està lligat a la disponibilitat d’energies fòssils dins d’un paradigma econòmic on no es prenen en consideració els límits biofísics del planeta. La conseqüència en el pla ecològic és el deteriorament de la Natura, i en el terreny social, l’augment de les desigualtats en les diferents regions del planeta.
En aquesta superació constant dels límits i de les limitacions de la Natura, s’assenta la ideologia del progrés on creiem que podem solucionar tots els problemes. A més el paradigma de la neutralitat de la tecnologia amaga el seu caràcter polític.
El repte és pensar una altra tecnologia que transiti entre el sostre ecològic, que no podem sobrepassar i un mínim vital que cobreixi les nostres necessitats.
A càrrec de
Jaume Sastre-Juan, historiador de la ciència i la tecnologia, Institut d’Història de la Ciència, UAB
Enllaç a l’enregistrament de la conferència