ATTAC Catalunya Justícia Econòmica Global
Sis associacions ciutadanes hem presentat una querella criminal davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el Conseller de Sanitat i altres alts càrrecs
El dia 19 de novembre de 2012, La PARS, La Lliga de la Síndrome de Fatiga Crònica, Attac Acordem, Attac Catalunya, CATAC-CTS-IAC i DEMPEUS per la Salut Pública hem presentat una querella criminal contra el Sr. Boi Ruiz i el seu equip de govern del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Considerem que el conseller i el seu equip podrien haver comès els delictes tipificats en els articles del Codi Penal referits impediment de l’exercici de drets cívics (art. 542), a l’omissió del deure de socors (art. 196), al tràfic d’influències (art. 428) i les negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics (art. 441). Aquesta querella és un segon pas en lluita per denunciar l’opaca gestió de la sanitat pública i l’atemptat contra els drets de la ciutadania. El març de 2012 ja vam presentar una denúncia davant la Fiscalia Superior de Catalunya. El fiscal va reconèixer el dany causat als ciutadans per les decisions del Departament de Salut, tot i això va decidir no investigar aquests fets. Per això, les entitats querellants vam decidir continuar investigant i presentar la nostra denúncia davant el TSJC. El perill en què avui es troba el dret constitucional de protecció de la salut és notori a Catalunya. Els ciutadans que signem aquesta querella som conscients que el sistema sanitari es pot veure ressentit com a conseqüència de la crisi econòmica que la societat està patint. Però les conseqüències de les decisions dels alts càrrecs que aquí denunciem provoquen un deteriorament en el dret de protecció a la salut que té un límit i és el que fixa la legislació vigent. Hi ha dades objectives que indiquen que el Departament de Salut ha incomplert i continua incomplint la legislació que regula, per exemple, les llistes d’espera, un dels indicadors clau a l’hora d’avaluar el dret d’accés de la ciutadania als serveis sanitaris, ja que l’ordenament jurídic atorga el caràcter de dret de les persones operar un temps màxim de 6 mesos. Aquest dret, en concret, ha estat vulnerat sistemàticament com a conseqüència de les decisions dels alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, amb plena consciència que les seves mesures conduirien a la seva vulneració, com exigeix el Codi Penal per qualificar aquestes conductes de delictives.
Els problemes econòmics de la nostra societat no poden servir de justificació per impedir que els ciutadans exercim els drets regulats per Llei
La nostra legislació permet reduir pressupostos, reorganitzar sistemes o potenciar certs sectors econòmics en funció de la línia ideològica de cada govern, però en cap cas les mesures que s’apliquin poden portar al impediment de l’exercici de drets, com és el dret a la protecció de la salut que la Constitució instaura a l’article 43 i es desenvolupa a altres lleis, inclòs l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Els límits els posa la llei i el conseller i el seu equip els haurien sobrepassat amb coneixement de causa. Tan mateix hi ha indicis que el Departament de Salut estaria manipulant, i en alguns casos ocultant, dades oficials per minimitzar l’impacte en l’opinió pública de les dades reals i, el que seria més rellevant judicialment, potser per dissimular conductes delictives com les que denunciem en la nostra querella. La resposta de la ciutadania apel·lant als tribunals és obligatòria quan des dels poders públics encarregats de garantir els drets es prenen mesures que porten a que la ciutadania no pugui exercir-los, quan hi ha indicis que no estan complint la llei en elaborar la informació pública sobre llistes d’espera, quan hi ha ciutadans que moren per no poder ser atesos en centres sanitaris que han tancat, quan hi ha sospites que s’utilitzen estratègies estadístiques per amagar dades oficials a la ciutadania, quan els alts càrrecs de la sanitat pública tenen simultàniament alts càrrecs en el sector sanitari privat, quan es podria estar utilitzant la legislació de manera interessada per afavorir el sector privat, quan hi ha informacions que diuen que el mateix conseller presideix una empresa de serveis sanitaris privats o quan ha sortit a la llum que la dona del conseller ha estat recentment contractada en una corporació sanitària pública per fer tasques de gestió, la Corporació Parc Taulí de Sabadell, mentre s’està reduint el personal sanitari. La corrupció no acabarà fins que no acabem amb la impunitat. Els ciutadans querellants apel·lem a la resta de la ciutadania perquè col·labori a eliminar el sentiment d’impunitat que està instal·lat als despatxos dels alts càrrecs de la Generalitat, que ni se’ls passa pel cap que els seus actes puguin tenir conseqüències penals i per això os convidem a cooperar de diferents formes, principalment aportant informació. Estem treballant en un canal de comunicació segur i que garanteixi la confidencialitat de tot aquell que participi. Quant estigui disponible us ho farem saber.
En la querella, que consta de 80 pàgines que componen el cos i de més de 400 pàgines d’annexos, manifestem que, sense entrar en el debat sobre sanitat pública versus sanitat privada, és inadmissible que els ajustos pressupostaris o, si s’escau, els canvis de model, es facin a costa d’impossibilitar l’exercici de drets garantits per llei per després, suposadament, tornar a recuperar-los. El conseller no va prendre les mesures suficients i necessàries que tenia al seu abast per corregir la situació caòtica que havia provocat, sigui per ignorància, incompetència o interès. Nosaltres pensem que és pel tercer. El conseller i el seu equip, ans al contrari, tot i saber que incomplirien la Llei van seguir prenent decisions que justificarien encara més la imposició de les penes relatives als delictes que denunciem.
El dret a la salut és un dels pilars bàsics de l’Estat Social, i el compliment de l’ordenament jurídic vigent, la base de l’Estat democràtic de dret.
