Després de les matances de París: l’espant, la rebel·lió i l’acció

Compartim el manifest d’Attac France després dels atemptats i matances ocorregut a Paris el 13 novembre 2015

***********************

Després de les matances de París: l’espant, la rebel·lió i l’acció

 

L’endemà de les matances de París, els socis i simpatitzants d’Attac, igual que la societat francesa, senten espant i es rebel·len davant de l’odi cec i assassí. Attac expressa la seva solidaritat amb les víctimes i els seus afins. Les persones assassinades divendres a la tarda només exercien el seu dret a la convivència, al civisme, a l’art, a la vida lliure, tot això els assassins volen eradicar en nom d’una visió fanatitzada per la religió.

Tot i l’emoció i la tristesa, ens neguem a cedir al terror, rebutgem la societat de la por, de l’estigmatització i la recerca de bocs expiatoris. Afirmem la nostra determinació de continuar circulant, treballant, divertint-nos, reunint-nos i lluitant lliurement.

«França està en guerra», ens diuen. Però aquesta, no és la nostra guerra: després dels desastres americans a l’Iraq a l’Afganistan, les intervencions franceses actuals a l’Iraq, a Líbia, a Síria, a Mali, al Txad, a Níger, a la República Sud-africana, que contribueixen a desestabilitzar aquestes regions ja provoquen les sortides de migrants que es topen amb la fortalesa d’Europa i els cossos s’encallen sobre les nostres platges. Desigualtats i predacions estripen les societats, les aixequen les unes contra les altres.

Al-Qaida o Daesh treuen tota la seva força inhumana d’aquestes injustícies. Però aquesta guerra no porta a cap pau perquè no hi ha pau sense justícia. Per acabar amb aquesta guerra, les nostres societats han de desintoxicar-se de l’embriaguesa de poder, d’armes, de petroli, de metalls rars, urani …

Més enllà de la base social i econòmica que alimenta totes les desesperacions i tots actes insensats, queda la «banalitat del mal», és a dir, el fet que la humanitat no està fora de perill del retorn o la restauració de la barbàrie quan alguns decideixen desempallegar-se del respecte de l’ésser humà en tant que ésser humà.

En el que estigui al nostre abast, hem de lluitar, més que mai, contra l’imperialisme «humanitari», contra el productivisme destructor, i per unes societats sòbries, lliures i justes.

Rebutgem per endavant tota restricció al dret a manifestar-nos i a lluitar contra aquest món podrit, i per les alternatives conjuntes dels pobles del Sud i del Nord. Del 29 de novembre al 12 de desembre, en ocasió del COP 21 i a través de les nostres mobilitzacions ciutadanes, mostrarem que un altre món és possible, urgent i necessari.

Dissabte 14 de novembre de 2015, per Attac France

****************

*****************

L’article original a la web d’Attac France

Tras las matanzas de París: el espanto, la rebelión y la acción

Al día siguiente de las matanzas de París, los socios y simpatizantes de Attac, al igual que la sociedad francesa, sienten espanto y se rebelan delante del odio ciego y asesino. Attac expresa su solidaridad con las víctimas y sus allegados. Las personas asesinadas el viernes por la tarde sólo ejercían su derecho a la convivencia, al civismo, al arte, a la vida libre, toda lo que estos asesinos quieren erradicar en nombre de una visión fanatizada por la religión.

A pesar de la emoción y la tristeza, nos negamos a ceder al terror, rechazamos la sociedad del miedo, de la estigmatización y la búsqueda de chivos expiatorios. Afirmamos nuestra determinación de continuar circulando, trabajando, divirtiéndonos, reuniéndonos y luchando libremente.

«Francia esta en guerra», nos dicen. Pero ésta, no es nuestra guerra: después de los desastres americanos en Irak y en Afganistán, las intervenciones francesas actuales en Irak, en Libia, en Siria, en Mali, en Chad, en Níger, en la República Sudafricana, que contribuyen a desestabilizar estas regiones y a provocan las salidas de migrantes que se topan con la fortaleza de Europa y cuyos cuerpos encallan sobre nuestras playas. Desigualdades y predaciones desgarran las sociedades, las levantan las unas contra otras.

Al Qaeda o Daesh sacan toda su fuerza inhumana de estas injusticias. Pero esta guerra no lleva a ninguna paz porque no hay paz sin justicia. Para acabar con esta guerra, nuestras sociedades deberán desintoxicarse de la embriaguez de poder, de armas, de petróleo, de metales raros, uranio…

Más allá de la base social y económica que alimenta todas las desesperaciones y todos acto insensatos, queda la «banalidad del mal», es decir, el hecho de que la humanidad no está a salvo del retorno o la restauración de la barbarie cuando algunos deciden desembarazarse del respeto del ser humano en tanto que ser humano.

En lo que esté a nuestro alcance, debemos luchar, más que nunca, contra el imperialismo «humanitario», contra el productivismo destructor, y por unas sociedades sobrias, libres e justas.

Rechazamos de antemano toda restricción al derecho a manifestarnos y a luchar contra este mundo podrido, y por las alternativas conjuntas de los pueblos del Sur y del Norte. Del 29 de noviembre al 12 de diciembre, con ocasión del COP 21 y a través de nuestras movilizaciones ciudadanas, mostraremos que otro mundo es posible, urgente y necesario.

Sábado 14 de noviembre de 2015, por Attac France