ATTAC Catalunya Justícia Econòmica Global
La difusió, ara, d’aquests temes de corrupció ve de les tensions entre el PP i CiU, que ja ha sobrepassat la fórmula inicial dels nacionalismes enfrontats dels plutòcrates (de la gent de pela llarga, vaja!) catalans i espanyols, que comencen per fer-se «oposició lleial», sobre la base del i tu més, per guanyar ambdós. Cosa que, efectivament, ha passat. Que s’han fet oposició lleial (i s’han recolzat en allò que, com a classe, els convenia, especialmente en les retallades, les subvencions als amics i les privatitzacions) i que tots dos han guanyat, vots d’una banda i l’oblit de les barrabassades que han fet als pobles de l’altra.
Nogensmenys tots els fets que denuncia El Mundo i l’ABC són versemblants, per molt que El Mundo i l’ABC no ens agraden. Els tripijocs dels Pujol, des del Prenafeta fins el Millet (passant per l’Alavedra i el Javier de la Rosa), són prou coneguts. [Els tripijocs dels Ajuntaments, governats per CiU, pel PSC, per Esquerra Republicana, pel PP, per Iniciativa i per tutti quanti] …
Però fins ara a ningú li feien nosa, fora de quatre arreplegats, que denunciàvem els comptes en paradisos fiscals públicament reconeguts (Liechtenstein) a nom del pare de la criatura (Mas) mentre ell (Mas fill, que n’era un dels beneficiaris del compte) quan era conseller d’economia. Però els delictes fiscals, segons el parer del jutge, eren prescrits, la qual cosa no volia dir que no s’haguessin comés, presumptament. El que passa es que, per mor d’una interpretació sui generis de la institució jurídica de la prescripció del delicte fiscal, no era possible investigar. Millor dit, no era possible aplicar les penes corresponents a uns delictes, que s’havien comés, presumptament. I que es van conéixer per una filtració a la Hisenda d’Alemanya, on sí va haver-hi condemnes i multes quantioses. Ni tant sols podíem conéixer amb exactitud l’import del frau. Sabíem que es tractava de un compte de més de 500.000 euros, però informacions fiables xifren el saldo en entre dos i tres milions d’euros. I això era una petita part de la informació de la comptabilitat d’una entitat financera, entre centenars, d’un paradís fiscal, no dels més importants, entre l’aproximadament un centenar, reconeguts habitualment pels organismes internacionals. ¿Casualment els van enxampar en l’únic pecat fiscal d’aquesta mena que van cometre?, és gairebé impossible! Bé, almenys segons la ciència estadística.
La criatura (el Mas fill) el 9 de desembre de l’any passat, amb motiu del dia mundial contra la corrupció, va declarar, entre d’altres coses, que si la gent pagués els seus impostos «caldrien menys retallades», que «el frau va contra el finançament de Catalunya»… i que es comprometia a «combatre la corrupció i el frau en qualsevol àmbit»…
Veure
http://lamentable.org/?p=1549 (article del Jiménez Villarejo),
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/silenci-aqui-es-defrauda-16000-milions-deuros-anuals
