Manifestació contra els abusos policials

            El 14-N, per acabar amb els abusos policials, totes i tots al carrer!

Des de la FAVB cridem la ciutadania de tots els barris de Barcelona a participar en la manifestació que diversos col·lectius veïnals i socials han convocat el proper dijous, 14 de novembre, a les 19.30 h, i que sortirà del carrer de l’Aurora, on va morir Juan Andrés Benítez en ser reduït i colpejat per un grup de Mossos d’Esquadra. El desenvolupament d’aquest cas demostra que no estem davant d’una actuació insòlita; són nombroses les denúncies per conductes arbitràries, i fins i tot les imputacions, contra agents adscrits a la comissaria de Nou de la Rambla: 15, en el decurs d’una setmana, per tres procediments diferents. Ni tampoc ens trobem davant del problema aïllat d’un barri, tot i que el veïnatge del Raval se senti amb raó particularment estigmatitzat i maltractat. Aquests fets tenen a veure amb la nefasta gestió política de la Conselleria d’Interior i amb la consolidació d’una casta de comandament fortament corporativa, capaç d’imposar els seus criteris autoritaris al Departament.

Les últimes declaracions de Manel Prat, salvat in extremis de la seva destitució, se situen en el registre de la indecència moral: la intervenció que va acabar amb la mort de Juan Andrés Benítez hauria estat “més o menys correcta”… I, un any i cinc versions oficials després, el director de la policia segueix afirmant que les ferides que va patir Ester Quintana “no van ser provocades per una pilota de goma”. L’absència absoluta d’empatia cap a les víctimes d’aquestes actuacions i el menyspreu pel seu sofriment són reveladors. D’alguna manera, els més alts comandaments policials es consideren “en estat de guerra” davant d’un insidiós “enemic interior”: la contestació social. El debat sobre les pilotes de goma mai no ha estat tècnic, sinó polític: es tracta de poder “generar pànic” entre les multituds. Els protocols de la BRIMO responen a una lògica militarista. L’espionatge d’activistes socials i l’establiment de fitxers – il·legals – amb criteris ideològics són propis d’una policia política.  D’una altra banda, l’exigència de “netejar els carrers d’elements indesitjables”, inseparable de la privatització de l’espai públic i del model neoliberal de “ciutat aparador”, indueix prejudicis sexistes, racistes i de tota mena. L’encobriment dels excessos i el sentiment d’impunitat fan la resta, propiciant que ressorgeixin vells dimonis dins d’un cos policial en què la societat catalana havia dipositat enormes esperances i en el si del qual milers d’homes i dones, avui envoltats de malfiança, s’esforcen dia a dia per complir amb una tasca fonamental de servei públic.

Lamentem l’actitud de l’alcalde de Barcelona, que ha trigat un mes a parlar… i segueix refusant convocar la reunió del Consell de seguretat. El senyor Trias no ens ha perdonat que, fa mesos, hi haguéssim demanat la dimissió de Manel Prat i té por del que podria dir ara la FAVB. Tant se val: si no ens vol escoltar al Saló de Cent, ens haurà de sentir al carrer. El 14-N hi serem per exigir:

. El cessament immediat del Director de la policia i, si s’escau, la reprovació del propi Conseller d’Interior.

                . Justícia per a Juan Andrés, Ester i totes les víctimes d’abusos policials.

                . Depuració de la comissaria de Nou de la Rambla.